Curs de laurea magistrala a livel unich de
Chest curs de laurea enjigna ca i ensegnanc dla scolina y dla scola elementara, y abiliteia perchel a n mestier fondamental per nosta sozieté. I ensegnanc dla scolina y dla scola elementara é responsabli, deberieda con les families, dl svilup cognitif ecuilibré di mutons y dles mutans.
Aldó dla scola, te chela che te volaras ensegné, poste chirì fora da te scrive ite o tla sezion todescia, o tla sezion taliana, o tla sezion ladina.
L curs de stude é caraterisé, dlongia les lezions frontales, da n referiment costant a la pratica y a la reflescion sun les esperienzes; emplù él n raport otimal danter l numer de studenc y di dozenc. I laboratori vegn organisés te de pici grups. Dailó y tl laboratore didatich y spo tratant l practicum che vegn fat sibe tla scolina che tla scola elementara empara i studenc da svilupé projec didatics inovatifs.
Classa de laurea: LM-85bis
Credic ECTS: 300
Dorada dl stude: 5 agn
Lingac de ensegnament: talian, todesch, ingleis (dutes les sezions) y ladin (sezion ladina)
Posć a desposizion: 18 (sezion ladina), 80 (sezion taliana), 250 (sezion todescia)
Campus: Persenon
Coutes de iscrizion: ca. 1350 € al ann
Chesta laurea magistrala é organiseda te n livel unich de cinch agn y l'oferta formativa tol ite materies liedes al ciamp pedagogich, psicologich, antropologich y didatich, y samben a chi ciamps che ti corespogn deplù a les materies de scola (lingac talian, todesch, ladin y ingleis, scienzes naturales, matematica, storia, geografia, educaziun artistica, musicala y sportiva).
N peis particolar ti végnel dé da enjigné ca i ensegnanc per che ai sibe bogn da manajé la complessité y eterogeneité culturala y linguistica y personala dles sezions dla scolina y dles classes dla scola elementara. Ai vegn ence formés per ester bogn da tegnì de bogn contac con les families di scolars y con l raion olache ai laora.
Aldó dla sezion chirida fora, é chisc i lingac de ensegnament:
sezion ladina: talian, todesch, ladin y ingleis (almanco 15 credic);
sezion taliana: lingaz prinzipal de ensegnament talian, todesch (almanco 30 credic), ingleis (almanco 15 credic);
sezion todescia: lingaz prinzipal de ensegnament todesch, talian (almanco 30 credic), ingleis (almanco 15 credic).
Diretoura dl curs (sezion ladina): Dr. Ruth Videsott
Diretour dl curs (sezion todescia): Prof. Reinhard Tschiesner
Diretoura dl curs (sezion taliana): Prof. Antonella Brighi
Reprejentanta dles studentes y di studenc tl Consei dl curs: Angelika Kröss
I studenc dl prum ann giaterà l aiut de na rei de tutors personai che i avisarà tratant dut l percurs universitar, tant giut che ai en à debojegn. Chisc peer-tutors pieta aiut, p.ej. tla organisazion dles ativités de stude, per chirì fora i cursc da frecuenté o per dutes les domandes che à da en fé en general con la vita da student tla unibz.
L curs de laurea pieta poscibeltés da studié foradecà te universités partner te dut l mond. Bele dal prum ann él ence prevedù da fé n practicum, sibe tla scolina che tla scola elementara. L practicum tol ite endut 45 CFU dl stude y dura doi iadi tant che tl rest dla Talia.
Nosc assolvenc giata la abilitazion da laoré tles scolines (mutons da. ca 3 a ca. 6 agn) y tles scoles elementares (mutons da 6 a 11 agn) statales y nia-statales y pó tó pert ai concursc per deventé ensegnant de rode. Chi che fej la sezion ladina, pó ensegné tles scoles ladines, talianes y todesces dla Provinzia de Bulsan y te dutes les scoles dl rest dla Talia.
Do che te as sclut ju l stude de Scienzes dla Formazion primara, poste jì inant con i studi y te scrive ite o a n Master de secont livel o a n dotorat de enrescida.
Contenc y con n laour: chet é te does paroles l cheder di assolvenc de unibz che vegn fora da les enrescides AlmaLaurea sun l livel de sodesfazion di studenc y sun tant inant che ai à giaté n post de laour do da un n ann che ai à sclut ju l stude.
Vive tl Südtirol, poscibeltés de alberch, stipendiums per l stude, cursc singui y d'ater
Deplù informazions sun l ejam
L Student Support é l pont de referiment per studenc con debojegns particolars y/o con desturbs de aprendiment. Ei pó se nuzé de mesures de compensazion y de sostegn dant y tratant l stude. I referenc tla Facolté de Scienzes dla Formazion é Silvia Dell'Anna y Vanessa Macchia.
Chiló giateste dutes les informazions sun la preiscrizion y sun l'amiscion al curs de stude.
Preiscrizion: 01/03 - 07/05/2024 (anter les 12:00)
Ejams de lingaz (online): 18/03/2024 (iscrizion: 01-10/03/2024) y 17-18-19 y 22-23/04/2024 (iscrizion: 25/03 - 09/04/2024)
Ejam de ladin B2 (tl campus Persenon): 11/04/2024, 16.00 (iscrizion anter 04/04/2024)
Ejam de amiscion: 22/05/2024
Publicazion dles graduatores: anter 28/05/2024
Da paié la pruma rata dles coutes universitares: anter 06/06/2024 (anter les 12:00)
Imatricolazion: 12/07 - 06/08/2024 (anter les 12:00)
Preiscrizion: 29/05 - 10/07/2024 (anter les 12:00)
Ejams de lingaz (online): 24-29/06/2024 (iscrizion: 29/05 - 16/06/2024)
Ejam de ladin B2 (tl campus Persenon): 13/06/2024, 16.00 (iscrizion anter 06/06/2024)
Ejam de amiscion: 17/07/2024
Publicazion dles graduatores: anter 30/07/2024
Da paié la pruma rata dles coutes universitares: anter 06/08/2024 (anter les 12:00)
Imatricolazion: anter 06/08/2024 (anter les 12:00)
La Facolté pó ativé atres sescions de agost y setëmber por spezifics curs de stude, sc'al é posć a desposizion. Deplù informazions sön sescions injuntades a tëmp debit.
Cursc de lingaz intensifs: 02-20/09/2024 (da lunesc a vendres, 6 ores al di)
Dis dles Matricoles: 01-02/10/2024
Lezions: 30/09 - 23/12/2024
Vacanzes: 24/12/2024 - 06/01/2025
Lezions: 07/01 - 25/01/2025
Ejams: 27/01 - 15/02/2025
Lezions: 03/03 - 17/04/2025
Vacanzes: 18-21/04/2025
Lezions: 22/04 - 14/06/2025
Ejams: 16/06 - 12/07/2025
Ejams: 25/08 – 27/09/2025
Sezion ladina
Zitadins EU y stac parifichés - I sescion: 13, II sescion: 5
Sezion taliana
Zitadins EU y stac parifichés - I sescion: 55, II sescion: 25
Sezion todescia
Zitadins EU y stac parifichés - I sescion: 170, II sescion: 80
Per podei studié tl curs de laurea magistrala a livel unich messeste avei un de chisc recuisic:
I diploms de scola che an à fat foradecà vegn reconescius sciche ecuivalenc sce l percurs de scola complessif é sté de almanco 12 agn. An mess avei frecuenté almanco i ultims doi agn dl sistem scolastich foradecà (p.ej. Irish Leaving Certificate: al ne basta nia da avei ma fat un a ann de scola auta tl'Irlanda y spo avei sclut ju con l ejam de stat irlandesc).
Per n valgugn diploms de scola auta foresć (p.ej. l titul dles High Schools americanes, per n valgugn titui inglesc, o dla Grecia) se damana l Minister recuisic d'azes particolars. Per en savei deplù, poste contaté nost Servisc Consulenza per l stude: apply@unibz.it.
Per podei tó pert ai ejams de amiscion, messeste mostré su i recuisic linguistics dés dant tla sezion "Competenzes linguistiches damanedes".
Aldó dles leges atuales, pón se scrive ite a alplù doi cursc de laurea tl medem temp (i doi cursc ne pó nia ester dla medema classa de laurea y mess se desferenzié per almanco 2/3 dles ativités formatives).
I lingac ofiziai de ensegnament é l todesch, l talian y l ingleis y tla sezion ladina ence l ladin. Al vegn damané chestes competenzes linguistiches per podei se scrive ite ai ejams de amiscion:
Livel de entreda (per podei tó pert al ejam de amiscion)
Prum lingaz (talian o todesch): C1
Secont lingaz (talian o todesch): B1
Ladin: B2
o
Prum lingaz (talian o todesch): B2
Secont lingaz (talian o todesch): B2
Ladin: B2
Con l secont semester dl prum ann
Terz lingaz (ingleis): l livel B1 é l recuisit minim per podei sostegnì ejams per ingleis
Livel de sortida (per podei scluje ju i studi)
Prum lingaz (talian o todesch): C1
Secont lingaz (talian o todesch): C1
Ladin: C1
Ingleis: B2
Livel de entreda (per podei tó pert al ejam de amiscion)
Prum lingaz: C1
sezion todescia: todesch
sezion taliana: talian
Secont lingaz: B1 (chi che á l B2 á la priorité)
sezion todescia: talian o ingleis
sezion taliana: todesch o ingleis
Terz lingaz: degun livel
Con l secont semester dl prum ann
Terz lingaz: l livel B1 é l recuisit minim per podei sostegnì ejams te chel lingaz
Livel de sortida (per podei scluje ju i studi)
Prum lingaz: C1
sezion todescia: todesch
sezion taliana: talian
Secont lingaz: C1
sezion todescia: talian o ingleis
sezion taliana: todesch o ingleis
Terz lingaz: B2
Duc i livì é dés dant aldó dl Cheder Europeich de Referiment.
Te messes comprové ties competenzes linguistiches tl portal de preiscrizion (tles sezions “upload dei certificati di lingua” y/o “iscriviti agli esami di lingua”) do che te as scrit fora l formular de preiscrizion tla sezion “crea/gestisci candidature”. Per l prum y l secont lingaz messel ester na zertificazion, per l terz lingaz végnela consieda (sce ala é almanco de livel B1).
Les competenzes linguistiches pó vegnì comprovedes enscì:
Te pos te scrive ite a ejams de lingaz de chisc livì: B1, B2 y C1, mo demé per un n livel a lingaz (tla medema sescion de ejam poste per ej. te scrive ite a n B2 de todesch y a n B1 de ingleis, ma nia a n B1 y n B2 de todesch).
Per informazions sun l stude te trei lingac ciala ence sun chesta plata.
Scoles da foradecà / Scoles bi- o multilinguales
Sce l diplom de maturité dà ence dant avisa i livì che an à arjont te d'autri lingac (todesch, talian o ingleis) che l lingaz de ensegnament prinzipal, y che chisc livì é dés dant aldó dl Cheder Europeich de Referiment y é vegnus zertifichés per les cater abilités (lieje, scouté su, scrive y rejoné), spo pó chisc livì vegnì reconescius ence per zertifiché l secont o terz lingaz.
Te chesc cajo ciaria su ciamó n iade ti diplom de maturité tl post "Upload dei certificati di lingua", aldó dl lingaz che te vues zertifiché. Sce n diplom de maturité pó vegnì azeté sciche reconesciment ence dl L2 y/o L3, él l Zenter linguistich che valuteia.
I ejams de livel B2 de ladin vegn tegnis:
Preiscric dla pruma sescion (Early Bird):
Preiscric dla seconda sescion:
Program dl ejam:
Tla pert scrita mess i candidac respone per ladin a 6 domandes che se referesc a n test talian o todesch (aldó che ei chir fora). Sce an passa la pert scrita, él ciamó na pert a ousc per ladin, olache al vegn baié de argomenc che taca adum con les ativités profescionales dl candidat.
Dorada dl ejam scrit: 60 menuc
Dorada dl ejam a ousc: ca. 15 menuc
Terz lingaz/Cursc intensifs de setember
Sce te as n zertificat linguistich tl terz lingaz, ciàriel su tl portal de preiscrizion anter i termins prevedus per la preiscrizion. Sce te ne zertificheies nia ties competenzes tl terz lingaz y te vegnes ametù a n curs de stude, messaraste tó pert a n test de relevament de tia competenza linguistica aldó dles modalités che te vegnirà comunichedes. Aldó dl resultat dl test te vegniràl dé indicazions sun l percurs per rové tl temp plu curt y tla maniera plu efizienta al livel B2.
Sce te ne as ciamó degunes competenzes tl terz lingaz o sce te as n livel plu bas che B2, podaraste tó pert de setember a n curs de lingaz intensif che dura 3 edemes, per podei enscì scomencé ti percurs de aprendiment.
Les dates di cursc intensifs é dedes dant tla sezion aposta "Scadenzes". I livì de basa (A1) vegn pités demé tratant i cursc de lingaz intensifs de setember. Plu tert tratant l ann academich ne végni nia plu pités. Chi che ne à degunes competenzes tla L3 mess perchel mete man si percurs de aprendiment de setember.
Al vegn organisé cursc estensifs (4 ores al'edema) tratant l semester y cursc intensifs (8 ores al'edema) ti temps olache al ne é degunes lezions.
I cursc de lingaz dl Zenter linguistich de unibz é debant y à l obietif da te fé arjonje, tl terz lingaz:
Te pos fé la preiscrizion demé online tres l portal de preiscrizion. I termins é dés dant tla sezion aposta “Scadenzes”.
Met averda: les declarazions nia veires vegnirà sanzionedes a livel penal y à sciche conseguenza l'esclujion da la graduatora de amiscion!
Te una na sescion de preiscrizion poste te preiscrive a deplù cursc de laurea desvalifs. Sce te vegnes sclut fora tla I sescion poste ciamó n iade te candidé tla II sescion.
Sciche "parifichés" vegn aratés:
Al ne é nia posć de stude per zitadins nia-EU che à la residenza foradecà.
La prozedura de amiscion é partida ite te does pertes:
Tla pert scrita (che dura endut 150 menuc) él da respone a 60 domandes multiple-choice che reverda:
Do che te as responù a les domandes, te végnel damané da scrive n test argomentatif pian via da na domanda che é formuleda te na maniera da podei verifiché ties aspirazions profescionales. Tla pert a ousc végnel fat referiment a chest test y l test enstes vegn cialé ju y valuté dal pont de veduda de sia coreteza linguistica y dl livel linguistich-argomentatif che al desmostra.
La pert a ousc à sciche obietif chel de verifiché plu avisa les competenzes personales y soziales (ester bogn da laoré te n grup, da comuniché, da presenté y da argomenté). Ala dura alplù 30 menuc.
Per podei tó pert al ejam de amiscion messeste ester a post con i recuisic linguistics.
Deplù informazions sun la prozedura de amiscion y sun i ponc suplementars che te giates per les competenzes linguistiches documentedes é contegnudes tla delibera dla Provinzia Autonoma de Bulsan che vegn fora vigni ann y che vegn publicheda sun la plata internet dl curs de laurea. Per i ponc suplementars per les competenzes linguistiches documentedes végnel tegnì cont sibe di zertificac che l Zenter Linguistich de unibz reconesc sibe di ejams che l Zenter Linguistich enstes pieta, tant inant che ai à l livel damané.
La Facolté met a desposizion materiai per se enjigné ca al ejam de amiscion.
L ejam de amiscion vegn fat tl lingaz dla sezion chirida fora. I candidac dla sezion ladina fej na pert dl ejam per talian, na pert per todesch y na pert per ladin.
Graduatores
Per vigni sezion végnel fat na graduatora.
La comiscion valuteia demé la documentazion che é vegnuda ciarieda su sun l portal de preiscrizion anter l termin dé dant.
Les graduatores dles sezions dl curs de laurea (Sezion todescia, taliana y ladina) ne pó nia vegnì integredes con d'autri candidac (per ej. de d'autres sezions). Sce al é manco candidac che à passé l ejam che posć a desposizion, ne végnel nia tout su candidac che ne à nia passé l ejam. L curs peia via con l numer de studenc sun graduatora. Al ne vegn nience tout su plu studenc che posć de stude.
Les graduatores vegn publichedes chiló y vel demé per l ann academich per cheles che l ejam é vegnù fat.
Sce te es vegnù tout su tla graduatora de deplù cursc de laurea, poste te confermé l post de stude per alplù doi cursc, ma te messes paié ite la rata dles coutes universitares doi iadi. N iade che te as confermé ti post (o: ti doi posć) de stude, renunzieieste automaticamenter a duc i autri cursc dla medema classa de laurea a chi che te as fat la preiscrizion, y te perdes ence l dert da vegnì reintegré tles graduatores de chi cursc.
1. Tl portal de preiscrizion él da chirì fora l curs de stude y da fé l paiament (per confermé l post de stude).
I termins é dés dant tla sezion aposta "Scadenzes".
Sce te ne tegnes nia ite l termin de paiament, perdeste ti post de stude, che ti và a la persona do da te tla graduatora.
Demé per i zitadins UE y i parifichés: sce al ne vegn nia dé via duc i posć tla pruma sescion, végni enjontés pro chi dla seconda sescion.
Met averda: canche te paies ite la pruma rata, ne este nia ciamó scrit ite deplen. Chel este permó canche te te as imatricolé. Canche te as n iade paié ite la rata per te assiguré n post de stude, ne aste nia plu l dert da giaté zeruch chisc scioldi, sce te ne fejes nia plu la imatricolazion. La couta te vegn demé paieda zeruch sce te ne passes nia l ejam de maturité o sce te es n zitadin nia-EU con la residenza foradecà y te ne giates nia da pert dla Reprejentanza taliana de ti Stat de residenza i papiers che và de bojegn per te scrive ite.
2. Tl portal de preiscrizion él da fé la imatricolazion online.
I termins é dés dant tla sezion aposta "Scadenzes".
I te consion da te imatricolé pernant che ala và, enscì aste plu temp da ciarié su documenc che manciassa anter l termin dé dant.
Sce te ne tegnes nia ite l termin per la imatricolazion, perdeste ti post de stude, che ti và a la persona do da te tla graduatora.
Sce te as fat n ejam de maturité en Austria o en Germania, o te as fat l European Baccalaureate, te messes ciarié su tl portal l diplom final.
Sce te as fat n ejam de maturité forest te n Paisc dla Convenzion de Lisboa (stlüt fora Austria y Germania) o n Diploma of the International Baccalaureate te messes ciarié su tl portal chisc documenc:
Sce te as fat n ejam de maturité forest te n Paisc che ne fej nia pert dla Convenzion de Lisboa te messes ciarié su tl portal chisc documenc:
unibz controlëia to diplom de maturité y se resservé le dërt de damané d'atri documënc en caje de dübe.
Met averda: Sce te ne as nia i titui damanés per l'iscrizion, podaraste vegnì sclut fora con n decret dl Retour ence do che te as bele fat la imatricolazion.
Sce te es n zitadin nia-EU con la residenza foradecà:
Sce te es resulté adaté da tó pert a la prozedura de selezion y sce te as ence fat la preiscrizion sun l portal Universitaly, saràl la Reprejentanza taliana te ti Stat de provenienza che te relascia l visum de entreda per motifs de stude/universitars: enscì podaraste vegnì tla Talia y tó pert al ejam de conescenza dl lingaz talian (per i cursc de laurea de trei agn) y te imatricolé tl curs de stude per chel che te as fat la preiscrizion, n iade che te as passé l ejam de amiscion.
L ejam per l lingaz talian, prevedù per duc i scric ite ai cursc de laurea de trei agn, vegnirà fat ai prums de setember tl campus de Bulsan. La per a ousc dl ejam pó ence vegnì fata online.
aldó dla lege, messeste damané anter 8 dis che te es rové tla Talia l'autorisazion de sojornanza. Pernant che te es tla Talia, messeste contaté l Servisc Consulenza per l stude che te darà les informazions che và debojegn per fé pié via la prozedura.
N iade che te as giaté l'autorisazion de sojornanza, messeste la dé ju tl original o la mené tres email al Secretariat studenc.
Sce te vues te trasferì da n'autra université taliana a unibz, messeste dé ju tl Secretariat studenc, al scomenciament dl ann academich, na copia dla domanda de trasferiment che te as dé ju te tia université de provenienza.
Les coutes de iscrizion munta su a 1373 €.
Sce an paia ite massa tert la seconda rata, él da paié n strauf. Sce te ne es nia a post con l paiament dles coutes universitares, ne poste nia dé ju ejams, ma nience baraté te n'autra université o baraté curs de stude.
Sce te lasces da studié o sce te végnes sclut fora dal stude (a gauja de na infrazion, p.ej. sbordené pro n ejam), spo ne te végnel nia paié zeruch les coutes.
Chestes categories de persones ne à nia bria da paié les coutes universitares (y nience la couta provinziala per l dert al stude):
Les persones che giata n stipendium dla Provinzia Autonoma de Bulsan à l dert da giaté zeruch per chel ann academich les coutes universitares.
I credic formatifs de d'autri studi universitars pó vegnì reconescius, n iade che an é scric ite a unibz, sce ai ti corespogn tl contegnù a ejams che ence unibz pieta. La domanda de reconesciment pó vegnì deda ju, n iade che an é scric ite a unibz, tl Secretariat de Facolté.
La Facolté organiseia encontedes aposta per cialé ju y valuté te na maniera preliminara sce ala và da reconesce ejams fac te d'autres universités. Per en savei deplù: talian o todesch.
L Servisc Consulenza per l stude te deida da chirì fora te na maniera coscienta l percurs de stude. Sovenz bàstel na telefoneda o na e-mail por sclarì n dube. Telefoneiesse: +39 0471 012100.